Es Perd el Senyal

Mwanza Mujila, Fiston

El Tram 83 és un local nocturn, bar, prostíbul, discoteca, centre de negocis i parlament, tot al mateix temps, que exerceix de centre neuràlgic de Ciutat-País, una geografia imaginària que se sosté únicament per l'existència d'una mina de diamants i que està liderada per un militar dissident. Una ciutat sense llei que exerceix d'imant de tot tipus de vividors, xarlatans, entaba...

Murakami, Haruki

Aquest volum engloba els dos primers títols que van consagrar Murakami com a escriptor: Hear the wind sing (1979) i Pinball, 1973 (1980). Aquestes dos volumns conformen, juntament amb La caça del boc salvatge, la trilogia del Rata. ...

Ventura, Feliu

Víctor és un jove xilè dibuixant de còmics que va perdre els pares en un accident de cotxe quan era un infant. Des d'aleshores ha viscut amb el seu avi, un vell republicà exiliat. L'última voluntat d'aquest i un missatge ocult en un disc d'Ovidi Montllor el portaran al cor del País Valencià, on coneixerà Martina, una antiga militant revolucionària xilena, i la seua filla Violet...

Pla I Àlvarez, Albert

Enfant terrible, provocador innat, geni, figura, artista immoral, amoral, obscè... Albert Pla ens escup a la cara la seva primera novel·la. Un road trip per una Espanya de cagar-se i no eixugar-se. Quan el cantautor uruguaià Raúl Gadea inicia la gira per Espanya, l'apocalipsi estatal és a punt de començar. Acompanyat d'un mànager estantís que enfila autopistes amb el mateix ent...

Tyler, Anne

L'Abby Whitshank sempre comença a explicar de la mateixa manera la història de com va enamorar-se del seu marit, Red Whitshank, un dia que bufava una brisa suau, el 1959. Tota la família -les dues filles i els dos fills, els néts i fins i tot el gos fidel- seuen al porxo i escolten plàcidament com l'Abby explica per enèssima vegada la història que han sentit tantes vegades. Per...

Williams, John

Tot i que l'escriptor nord-americà John Williams va rebre el National Book Award, la seva obra ha estat oblidada durant molts anys. Stoner (1965) explica la història de William Stoner, un jove virtuós i discret, fill d'uns camperols de Missouri, que amb gran esforç dels seus pares és enviat a la Facultat d'Agricultura.Aviat, però, s'adona que la seva verdadera vocació són les l...

Joan Margarit

"El breu i bell llibre que teniu a les mans és una aposta i una invitació. És una aposta per destacar els millors poemes d'amor del poeta català actual que més insistentment ha treballat el tema de la poesia amorosa al llarg de la seva carrera. Des dels seus inicis, ja llunyans en el temps, Joan Margarit ha estat el poeta català que d'una manera més constant, complexa i exhaust...

Joan Margarit

Un nou llibre de poemes del Margarit més madur, més depurat i més exacte. En aquest darrer poemari, Joan Margarit arriba al límit del que és pot dir d'una manera intel·ligible per il·luminar alguna veritat, convençut que la veritat ordena i, per tant, tranquil·litza. A No era lluny ni difícil tenim poemes amb títols tan expressius i tant propis del nostre poeta com "L'amor tind...

Joan Margarit

«Tenía veinte años cuando leí por primera vez las Cartas a un joven poeta de Rainer Maria Rilke. En ellas aprendí algunas verdades, sobre mí mismo y sobre la poesía, que me han acompañado siempre. Mi trayectoria poética, gracias a las verdades de las que hablaban las Cartas y a las que ellas me ayudaron a encontrar,nunca corrió riesgos vocacionales serios, ni en sus momentos má...

Joan Margarit

Tot al llarg de la seva llarga i intensa trajectòria poètica, Joan Margarit s'ha adreçat sovint a Barcelona i la ciutat li ha esdevingut geografia i racó de l'ànima. Un amor mutu entre el poeta i la ciutat, encara que alguna vegada sigui entre dubtes i recances, d'una banda o de l'altra. Barcelona amor final recull aquesta intensa experiència amorosa i aplega els poemes de Joan...

Joan Margarit

Les Cases de Misericòrdia van ser unes institucions molt presents en la quotidianitat de la postguerra, durant la infantesa de Joan Margarit. Tenien la missió d'acollir la gent més necessitada, especialment els orfes... Eren institucions d'una gran duresa, però cal no oblidar que la intempèrie era encara molt més espantosa. Potser la poesia serveix de poc, però molt pitjor seri...

Joan Margarit

Tres cosas quedaron en mi mente: en primer lugar, el edificio, enorme, austero y bruñido de tan limpio, con los ni siempre graves y en orden, en pie o sentados, un orden casi militar. En segundo lugar, las solicitudes, muchas de las cuales eran de viudas de asesinados en la represión del final de la guerra civil, que pedían el ingreso de sus hijos por imposibilidad de manterner...